Un passeig per l’ànima orgànica

Aquesta construcció, dissenyada a començaments del segle XX, integra la simbiosi entre pedra i línies corbes, evocant fons marins i paisatges fantàstics. Els corredors s’assemblen a artèries que connecten espais replets de simbologia, mentre els sostres adopten contorns ondulants, com si l’aire prengués forma. Documents antics i maquetes històriques mostren la passió incansable de qui va imaginar cada detall. Els balcons, amb baranes de ferro forjat, reflecteixen una poètica pròpia, i la llum natural penetra subtilment, ressaltant textures canviants al llarg del dia. De fet, s’hi van fer servir tècniques avançades de fonamentació, tot un repte innovador de l’època. En ascendir, un conjunt de xemeneies corbades vigila la coberta, com si fossin guardians onírics. Aquestes figures van inspirar creadors posteriors, atrets pel seu caire futurista, i amb raó, ja que redefineixen la concepció clàssica de bellesa.

Entre espais i sensacions

A l’interior, una exposició ofereix maquetes a escala i plànols originals, on es pot percebre l’evolució d’un estil que fusiona natura i modernitat. Fotografies antigues il·lustren l’avenç de la construcció, revelant anècdotes desconegudes. Les parets arrodonides recorden les onades del mar, i la pedra esculpida projecta ombres singulars al llarg del dia.

Una atmosfera de llibertat

En arribar a la part més alta, s’aprecia la magnitud del projecte i l’espectacle de les xemeneies, que es presenten com obres escultòriques carregades d’esperit. En dies clars o quan la lluna regna, el seu encant creix i sembla que la pedra s’il·lumini des de dins. Un passeig per aquestes sales genera la sensació d’haver entrat en una obra d’art viva, plena de fantasia i textures sorprenents.